COVA DEL PARPALLÓ

COVA DEL PARPALLÓ.

La Cova del Parpalló es troba a 11 Km. al NO de la ciutat de Gandia, a la falda de la vessant Sud del Mondúver, al paratge denominat La Caldereta i junt amb la carretera comarcal de Gandia a Barx. La cavitat es desenvolupa geològicament en un conjunt de dolomies cristal·lines massives del Cretàcic Superior. Cal destacar, que actualment la Cova del Parpalló és B.I.C. (Bé D'Interés Cultural).
Consta d'una gran sala principal voltada d'11 x 14 x 15 ( altura) m. i una altra sala penjada d'11 m. de profunditat amb una amplària màxima de 9 m., amb una altura aproximada de 3 m. Les parets estan constituïdes per potents concrecions estalagmítiques.
El jaciment arqueològic de la Cova del Parpalló és conegut des de 1872, quan va ser prospectat pel geòleg Joan Vilanova i Piera i pel naturalista Eduard Boscà Casanova. Des d'aquest moment va ser visitat en diverses ocasions per nombrosos investigadors, cobrant cada vegada més importància el jaciment en els seus estudis ( D. de Cortàzar, M. Ànec, G. Puig i Larraz, R. Altamira, H. Obermaier, L. Calvo, etc.). Amb motiu de l'excavació del jaciment pel Dr. Lluís Pericot entre 1929 i 1933, es va revelar com un enclavament paradigmàtic de l'evolució de les cultures del Paleolític Superior mediterrània al llarg de 25.000 anys, proporcionant a través de la seua estratigrafia més de 6.000 plaquetes calcàries amb variades representacions d'art moble, la qual cosa la converteixen en una cova santuari prehistòrica de caràcter únic, de moment, al continent europeu.
Des de la publicació de la memòria científica de l'excavació del jaciment el 1942, Parpalló ha sigut referència obligada per als estudis del Paleolític Superior mediterrani i europeu i hui, seixanta anys després de la seua excavació, l'estudi dels seus materials suposa encara una important aportació per al coneixement de les formes de vida de l'home prehistòric.
En 1979 es va procedir per la Diputació de València a protegir la cova i el seu entorn immediat mitjançant tanca amb una reixa metàl·lica. La falta d'un projecte de protecció i vigilància del lloc han motivat una forta degradació del recinte i les nombroses agressions a les tanques ofereixen un aspecte deplorable de l'indret. A més a més, en els últims temps ha arribat a ser utilitzat com a corral per a bestiar.
En dates recents, s'ha donat a conèixer, el descobriment de gravats i pintures d'estil paleolític en les parets de la cavitat. Aquestes representacions, que passaren desapercebudes per al Dr. Lluis Pericot, constitueixen un important descobriment que corrobora un fet que s'ha vingut observant en anys recents en altres cavitats paleolítiques de França i Espanya. Les parets de la cavitat van ser utilitzades com a lloc d'habitació i decorades amb representacions d'animals i signes per les poblacions paleolítiques. El descobriment d'art parietal en la Cova del Parpalló constitueix una troballa de transcendència, per que l'estil de les figures ara documentades poden posar-se en relació amb les plaquetes calcàries recuperades en els distints nivells del replè.
 
 

COVA DE LA FONT DEL GARROFER

Aquesta cavitat, de tipus avenc, es troba ubicada en el Barranc de la Font del Garrofer, en la falda oriental del Mondúver, davant mateix de la font que dóna nom a la cova i al barranc.
Amb motiu de l'excavació que el S.I.P. va realitzar en la Cova del Parpalló des de 1929 a 1932, l'equip excavador, amb el seu director, Luis Pericot, al front, va explorar nombroses cavitats de la zona, entre elles la que ens ocupa, sense que foren assenyalades particularitats d'interès arqueològic.
En 1966 membres de l'OJE de Gandia van explorar la cavitat, comunicant al S.I P. la troballa de restes humanes diverses, per la qual cosa es va recórrer la cavitat amb els membres de l'OJE mencionats, observant que l'avenc es va veure afectat en èpoques passades per diversos processos clàstics, que van provocar el violent afonament de la volta interior, dipositant-se sobre els blocs caiguts extenses i grosses capes calcàries.