COVA DEL PARPALLÓ.
La
Cova del Parpalló es troba a 11 Km. al NO de la ciutat de Gandia, a la
falda de la vessant Sud del Mondúver, al paratge denominat La Caldereta i
junt amb la carretera comarcal de Gandia a Barx. La cavitat es
desenvolupa geològicament en un conjunt de dolomies cristal·lines
massives del Cretàcic Superior. Cal destacar, que actualment la Cova del
Parpalló és B.I.C. (Bé D'Interés Cultural).
Consta d'una gran
sala principal voltada d'11 x 14 x 15 ( altura) m. i una altra sala
penjada d'11 m. de profunditat amb una amplària màxima de 9 m., amb una
altura aproximada de 3 m. Les parets estan constituïdes per potents
concrecions estalagmítiques.
El jaciment arqueològic de la Cova
del Parpalló és conegut des de 1872, quan va ser prospectat pel geòleg
Joan Vilanova i Piera i pel naturalista Eduard Boscà Casanova. Des
d'aquest moment va ser visitat en diverses ocasions per nombrosos
investigadors, cobrant cada vegada més importància el jaciment en els
seus estudis ( D. de Cortàzar, M. Ànec, G. Puig i Larraz, R. Altamira,
H. Obermaier, L. Calvo, etc.). Amb motiu de l'excavació del jaciment pel
Dr. Lluís Pericot entre 1929 i 1933, es va revelar com un enclavament
paradigmàtic de l'evolució de les cultures del Paleolític Superior
mediterrània al llarg de 25.000 anys, proporcionant a través de la seua
estratigrafia més de 6.000 plaquetes calcàries amb variades
representacions d'art moble, la qual cosa la converteixen en una cova
santuari prehistòrica de caràcter únic, de moment, al continent europeu.
Des
de la publicació de la memòria científica de l'excavació del jaciment
el 1942, Parpalló ha sigut referència obligada per als estudis del
Paleolític Superior mediterrani i europeu i hui, seixanta anys després
de la seua excavació, l'estudi dels seus materials suposa encara una
important aportació per al coneixement de les formes de vida de l'home
prehistòric.
En 1979 es va procedir per la Diputació de València a
protegir la cova i el seu entorn immediat mitjançant tanca amb una
reixa metàl·lica. La falta d'un projecte de protecció i vigilància del
lloc han motivat una forta degradació del recinte i les nombroses
agressions a les tanques ofereixen un aspecte deplorable de l'indret. A
més a més, en els últims temps ha arribat a ser utilitzat com a corral
per a bestiar.
En dates recents, s'ha donat a conèixer, el
descobriment de gravats i pintures d'estil paleolític en les parets de
la cavitat. Aquestes representacions, que passaren desapercebudes per al
Dr. Lluis Pericot, constitueixen un important descobriment que
corrobora un fet que s'ha vingut observant en anys recents en altres
cavitats paleolítiques de França i Espanya. Les parets de la cavitat van
ser utilitzades com a lloc d'habitació i decorades amb representacions
d'animals i signes per les poblacions paleolítiques. El descobriment
d'art parietal en la Cova del Parpalló constitueix una troballa de
transcendència, per que l'estil de les figures ara documentades poden
posar-se en relació amb les plaquetes calcàries recuperades en els
distints nivells del replè.
COVA DE LA FONT DEL GARROFER
Aquesta cavitat,
de tipus avenc, es troba ubicada en el Barranc de la Font del Garrofer,
en la falda oriental del Mondúver, davant mateix de la font que dóna
nom a la cova i al barranc.
Amb motiu de l'excavació que el S.I.P.
va realitzar en la Cova del Parpalló des de 1929 a 1932, l'equip
excavador, amb el seu director, Luis Pericot, al front, va explorar
nombroses cavitats de la zona, entre elles la que ens ocupa, sense que
foren assenyalades particularitats d'interès arqueològic.
En 1966
membres de l'OJE de Gandia van explorar la cavitat, comunicant al S.I P.
la troballa de restes humanes diverses, per la qual cosa es va recórrer
la cavitat amb els membres de l'OJE mencionats, observant que l'avenc
es va veure afectat en èpoques passades per diversos processos clàstics,
que van provocar el violent afonament de la volta interior,
dipositant-se sobre els blocs caiguts extenses i grosses capes
calcàries.